dissabte, 19 de novembre del 2011

Col·lectius i esport, noves prioritats

La revista americana Time va obrir el període de votacions per escollir el personatge de l'any. El premi que concedeix el setmanari des del 1927 reconeix a les persones que han influït positiva o negativament en algun àmbit durant un any. El 2011 ha estat un any mogut. La crisi financera o els moviments de la primavera àrab han estat algunes de les causes d'aquesta variabilitat del sistema de govern actual. Amb les 32 personalitats escollides i proposades pels organitzadors, es vol comprovar com la gent pren consciència dels fets que estan passant i quin és el personatge que els crida més l'atenció. Tot i que ja han sortit i es van actualitzant els resultats de l'enquesta, no serà fins al pròxim 16 de desembre que s'anunciarà el premiat. A més, encara que la població pugui donar el seu vot als representants és la revista la que finalment decideix qui serà el guanyador.
Mirant la pàgina de les votacions, on es pot veure la opinió de la gent, m'han cridat l'atenció dos aspectes que considero importants pel camí que està prenent la societat. El primer és que en els quatre primers llocs de la convocatòria, tres corresponen a una comunitat i no a una sola persona. El segon és el fet que entre els candidats s'hi trobi el jugador Lionel Messi. Trobo que aquestes accions ens mostren com evoluciona el pensament i el comportament de la població.




D'una banda, la importància dels grups revolucionaris s'ha fet notar durant aquests moments. S'està veient que les persones estan donant importància al conjunt, a la cooperació i ajuda. El suport i reconeixement que estan reben aquestes agrupacions és essencial perquè continuïn amb allò que volen aconseguir. Aquesta consciència de col·lectivització es pot observar a les posicions provisionals dels presentats. A la primer lloc, amb 47045 vots a favor, es troba el moviment 99% que va ocupar Wall Street. Aquests volen mostrar la seva indignació vers l’excessiva influència de les empreses en el sector financer, les desigualtats econòmiques i la classe política actual. Un clar exemple de com la gent està prenent una nova consciència per buscar solucions i canviar el sistema de governació actual. A la tercera posició hi ha l'entitat de hackers Anonymous. Aquesta, a més de ser virtual, és anònima com bé indica el seu nom. La revista els ha denominat vigilants de la justícia per la suposada desactivació de pàgines web o per aliar-se amb el moviment Ocupa Wall Street. El quart lloc també és d'un altre grup col·lectiu, els joves revolucionaris àrabs. Durant la primavera la joventut va desafiar els règims autoritaris que al llarg de moltes dècades van imposar el seu poder. Van demostrar una gran cohesió per actuar junts i valor per enderrocar els dictadors.
El fet que estigui en compte tots aquests col·lectius és positiu tant per ells com per la societat en general. En moltes ocasions el mèrit només el rep una persona, normalment el representant d'un grup. Tot i que també és normal, tot un grup mereixeria ser reconegut. A més, això dóna esperances a tots aquests moviments per continuar reivindicant els seus ideals ja que se senten recolzats per un gran percentatge de la població mundial.
La presència de Messi entre els candidats mostra la societat en la que vivim. La llista està composta per presidents, polítics, grans empresaris o militars; àmbits molt diferents al de l'esport. De fet, és l'únic esportista que ha entrat a la convocatòria. El que em va cridar l'atenció, però, és que el jugador es trobi al segon lloc de les votacions superant als moviments de la primavera àrab o personalitats que han estat decisives en certs sectors. Això demostra la influència d'aquest esport en la societat, fent que molts cops la gent oblidi els verdaders problemes amb que es troba el món actual. Messi i tots els jugadors aporten diversió i distracció però no solucionaran els conflictes que hi ha arreu, només els faran oblidar durant els seus minuts de joc. 
Altres personalitats de la llista, amb força menys vots que Messi, són l'actriu Kim Kardashian i l'actor Charlie Sheen. La llista que ha presentat la revista hauria de ser d'uns temes relacionats entre ells, com altres anys. Les personalitats del món del cinema o de l'esport ja tenen els seus reconeixement, a més de ser uns àmbits molt diferents respecte a la política o l'economia. No és competible que actors i esportistes compateixin amb polítics com Angela Merkel o Nicolas Sarkozy. 
Els altres cinc llocs de les primeres deu posicions els ocupen altres personatges i també comunitats. Al cinquè lloc es troba el difunt creador d'Apple, Steve Jobs, seguit del president dels Estats Units, Barack Obama. Al setè lloc es recorda, amb el nom de Fukushima 50, els treballadors que van arriesgar-se a intentar evitar més explosions a la central nuclear però també a la unitat i el sacrifici que va mostrar la població japonesa. Va seguit del Sela Team 6, el grup de l’exèrcit americà que actua des de l'anonimat contra el terrorisme. Aquest any van realitzar la operació contra Osama Bin Laden, en la que el fundador del grup terrorista Al-Qaeda va morir. La novena i desena posició els ocupen el primer ministre de Turquia, Recep Tayyip Erdogan i la congressista americana per l'estat d'Arizona que el passat mes de gener va resultar ferida en un tiroteig, Gabrielle Giffords.  

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada